Mestres fascinants

Ahir, un amic que m'ensenya anglés (d'Irlanda i resident des de fa més de quatre anys en Alaquàs), em contava que u dels millors records que tenia com a estudiant fou el d'un mestre d'anglés que fomentava la creativitat que sorgia de cada alumne. Fou tant l'èxit, que bona part dels alumnes tragueren una "A", poc o molt, com un notable alt o un excel·lent, i que la satisfacció fou alta. Els alumnes, fruit de la llibertat, manifestaven el coneixement i l'ús del llenguatge per mitjà de les diferents formes lliures d'expressió.

Els mestres que connecten així amb els alumnes, independentment de les notes finals, reben la mateixa alegria que donen i generen un ensenyament que, a la llarga, pot passar-se a altres persones, quan l'oportunitat apareix. Per a això no cal exercir de mestre, ja que ho podem traure en les relacions humanes més simples, com també durant un curs lliure, un taller especial (de monitor, de temps lliure o de vacances), una reunió familiar, un aplec especial, etc.

A voltes, els mestres, sobretot si en el seu camp tenen molt de món (la qual cosa es pot reforçar amb l'edat) poden encertar molt els talents i, així, la contribució que la persona pot fer a la societat. A Suècia, segons contava l'amic, l'ensenyament primari és molt obert i, finalment, hi ha una orientació del mestre (a partir del balanç dels anys) als pares, per a tractar al voltant dels punts en què destaca i, així, tirar avant per eixos camins. Igualment, les classes són molt obertes i no es margina a la gent per les notes o altres variables i es treballa molt en grup. Ell ha accedit a esta informació per mitjà d'un amic que viu a Aldaia i amb una política de molta confiança amb els fills. En eixa casa es parlen, almenys, quatre llengües, com a resultat de la localització geogràfica d'eixe país i les històriques relacions polítiques i econòmiques.

Finalment diré que en el dia a dia trobem persones amb una educació creativa com a u dels punts de la seua forma d'ensenyar i de viure. En qualsevol cas, intercanviar eixos coneixements amb altres persones, em pareix positiu.

Que no ens estranye que molta de la gent més oberta i lliure (excèntrica) no tinga complexos per a aprendre, per a viure sense por al ridícul i que gaudisquen del sentit de l'humor.