El ball de l'Enstic

En la comarca de l'Enstic hi havia un ball que agradava a xiquets, jóvens, adults i grans, si bé no a tots, cosa ben fàcil d'entendre. Així, per tant, resultava agradable als qui l'estimaven com una part més de la zona.

A voltes el veien turistes, amants de la música, de la cultura d'altres terres o, simplement, de la curiositat.

Un dia, un jove, amb ganes de fer món i aprendre, passà per la plaça d'un poble, Entsit, i preguntà a un home, ja d'edat mitjana i que tenia una cara que parlava de sociabilitat.

-- Senyor, ¿com es diu este ball, ben distint dels del meu país?
-- El ball de l'Enstic. Si l'escoltes, el portaràs allà a on vages. Jo, quan tenia la teua edat (¡i també ara!), tenia per costum preguntar allà a on anava, per tal de conéixer sobre els llocs que visitava. Així, a més de turisme... ¡Mira!

I començà el ball...

I unes hores després, el jove se n'anà i se n'emportà un bon record. Mai sabé el nom de l'home, però sí que en aquell lloc, a més de vore un tres de vuit amb folre, veié un ball. Veié, per tant, un castell i... gent amb ganes de viure.

El disc que li agradava les persones amb esperit aventurer

Una vegada, un home molt amant de la música, de nom Renomoult, passà per una botiga de discs. Allí començà a vore com un disc es dirigia cap a ell i li preguntava:
-- ¿Com et diuen, amic?
-- Renomoult, ¿i a tu?
-- El disc de l'aventura.
-- ¿Per quins indrets et mous?
-- Apuja't al disc i en acabant ho voràs.

Passaren un temps per llocs ben peculiars i de tota mena: boscs, selves, deserts, oasis, jungles, barques, llacs, rius, valls, països exòtics, arbres que donaven peu a jugar a l'arrunsadora, algun espai per a reposar un moment, passatges des d'on podien vore un demà pròsper i saludable.

Tot pareixia com un oasi, però no. Era més que això: era tot un món que escrivien entre les mans, les cames, el cap, la imaginació, les ganes de viure, la música jovial i harmònica, el desig de fer bé, etc.

Si algun dia vos trobeu un disc que vos convida a acompanyar-lo o, fins i tot, a caminar amb una torxa per a il·luminar-vos, vosaltres, el camí i anar cap a on voleu, aprofiteu l'ocasió. Ho passareu la mar de bé. Serà un record grat. I..., sobretot, escriureu la vostra història, mentres la feu amb altres persones, de la mateixa manera que escriviu amb les lletres.

L'home de les tres pedres

Fa molt de temps, hi havia en un país ben llunyà, un adult amb moltes ganes de volar i d'imaginar, a més de raonar amb persones que tenien una imaginació d'elefant i una visió de futur positiva, creativa i constructiva, que tractaven de crear benestar allà a on anaven i que els agradava fer i desfer, com els matalafers, sense tractar de fer malbé ni fer la vida impossible al proïsme.

Un dia, es trobà pel camí una pedra. La llançà ben lluny. I, amb el temps, allí aplegà. I caminà de nou.

Un altre dia, en trobà una altra. I també la llançà ben lluny. I, amb el temps, de nou, aplegà a on estava la pedra. I caminà de nou.

Un tercer dia, en trobà una tercera... i un amic.

I caminà de nou.

Així fou, com, fent i desfent, aplegà a la conclusió que era molt profitós no adormir-se en els trumfos, sinó perserverar, compartir optimisme, idees noves i constructives, tindre sentit de l'humor sa, procurar no fer mal a la gent, ja que allò considerava que era beneficiós per a la societat. I, de rebot, per a ell. I si algú participava en eixa línia, enhorabona. I si no, també. Era un amant de la llibertat d'expressió. Encara vivien els seus pares i molts familiars i amics. I, a més, encara descobria, com altres persones que coneixia, nous mons i persones tan interessants com les anteriors. Pensava, de totes elles: "Tenen molt a dir, són un món interessant".

Si alguna volta passeu per algun camí i veieu a un home llançant una pedra i en acabant tirar avant de nou, ja sabeu de qui parlem. De persones com este home. Hòmens, dones, majors, jóvens i xiquets: tots caben en eixe món. Tenen molt a dir.

Mestres fascinants

Ahir, un amic que m'ensenya anglés (d'Irlanda i resident des de fa més de quatre anys en Alaquàs), em contava que u dels millors records que tenia com a estudiant fou el d'un mestre d'anglés que fomentava la creativitat que sorgia de cada alumne. Fou tant l'èxit, que bona part dels alumnes tragueren una "A", poc o molt, com un notable alt o un excel·lent, i que la satisfacció fou alta. Els alumnes, fruit de la llibertat, manifestaven el coneixement i l'ús del llenguatge per mitjà de les diferents formes lliures d'expressió.

Els mestres que connecten així amb els alumnes, independentment de les notes finals, reben la mateixa alegria que donen i generen un ensenyament que, a la llarga, pot passar-se a altres persones, quan l'oportunitat apareix. Per a això no cal exercir de mestre, ja que ho podem traure en les relacions humanes més simples, com també durant un curs lliure, un taller especial (de monitor, de temps lliure o de vacances), una reunió familiar, un aplec especial, etc.

A voltes, els mestres, sobretot si en el seu camp tenen molt de món (la qual cosa es pot reforçar amb l'edat) poden encertar molt els talents i, així, la contribució que la persona pot fer a la societat. A Suècia, segons contava l'amic, l'ensenyament primari és molt obert i, finalment, hi ha una orientació del mestre (a partir del balanç dels anys) als pares, per a tractar al voltant dels punts en què destaca i, així, tirar avant per eixos camins. Igualment, les classes són molt obertes i no es margina a la gent per les notes o altres variables i es treballa molt en grup. Ell ha accedit a esta informació per mitjà d'un amic que viu a Aldaia i amb una política de molta confiança amb els fills. En eixa casa es parlen, almenys, quatre llengües, com a resultat de la localització geogràfica d'eixe país i les històriques relacions polítiques i econòmiques.

Finalment diré que en el dia a dia trobem persones amb una educació creativa com a u dels punts de la seua forma d'ensenyar i de viure. En qualsevol cas, intercanviar eixos coneixements amb altres persones, em pareix positiu.

Que no ens estranye que molta de la gent més oberta i lliure (excèntrica) no tinga complexos per a aprendre, per a viure sense por al ridícul i que gaudisquen del sentit de l'humor.

Agraïments

Gràcies als que em feu costat (començant pels meus pares i amics) i vos mostreu alegres, inconformistes... i com sou.

I, com no, als que, com els anteriors, confien en el demà.

¿Què pretén este bloc?

Este bloc és un canal més, una opció més, per a donar llibertat a la creativitat i per a donar entrada lliure a notícies que considere interessants i que, des de la llibertat, passe a obrir als lectors.